COSES INÚTILS – L’ENCÍS DE PASSAR EL TEMPS
La fàbrica de fer Flopes.- M’explicava el meu amic Francesc Baiget que en èpoques del Franco, com que anaven curts d’iniciatives empresarials, se’ls va ocórrer fer un concurs per a noves empreses i, no se sap si és perquè no s’hi va presentar quasi ningú, o perquè el qui va presentar el projecte era família del president del jurat, la qüestió és que va guanyar la proposta de La Fàbrica de fer Flopes.
Diu que en la cerimònia de l’entrega de premis va ser molt aplaudit i quan li van entregar el premi, en metàl·lic, van informar al concursant que l’elevat import del premi comportava l’obligació de construir la fàbrica. El guardonat es va posar en contacte amb els jerarques del Jurat i els va demanar facilitats per a dur a terme el projecte i, no cal dir, es van posar a la seva absoluta disposició.
Li van fer cessió dels terrenys on construiria l’edifici de la fàbrica, uns terrenys d’una extensió considerable que limitaven a un penya-segat a ran de mar. Li van posar a la seva disposició un equip d’obrers, aparelladors i arquitectes per a construir l’edifici, i també uns enginyers acabats de sortir de la universitat per afrontar els possibles reptes mecànics de la maquinària necessària.
Després d’una colla de mesos de frenètica activitat envoltada del més absolut secret, a fi d’evitar possibles plagis per la competència dels països europeus (ja se sap que l’espionatge industrial era un dels motors de l’economia de les potències asiàtiques i també d’algunes més properes), per fi va arribar el dia de la inauguració.
Els jerarques es van instal·lar a unes tarimes properes a l’edificació:el governador civil i el ministre d’indústria asseguts al centre de l’amfiteatre, l’alcalde i autoritats municipal a un costat, comandaments de les forces d’ordre públic a l’altra, i el poble expentant a peu dret darrera d’una llarga cinta que envoltava la fàbrica.
L’orquestra municipal va engegar el primer pasdoble per engrescar l’efemèride, i com obeint l’ordre musical, de la xemeneia hi va començar a sortir una fumera senyal que la maquinària es posava en marxa. Poc a poc es va enlairar la persiana d’una gran finestra que donava sobre el mar. El públic, meravellat va poder veure com sortia un gran braç mecànic que quedava penjat al damunt de l’aigua, i de la seva punta en va sortir una bola de ferro que va anar caient i caient fins que va arribar a l’aigua. I tothom va poder escoltar un solemne espetec que va fer un clar i indiscutible FLOP-PAAAAAAAAAA.
I ara us explicaré una realitat on encaixar aquesta metàfora: Són molts els qui pensen que estudiar els Estats americans és una de les coses inútils d’aquesta vida
Els Estats Americans.- En un escrit anterior vaig explicar l’anècdota dels savis de bar que s’omplien la boca criticant als americans perquè no sabien situar Suïssa al seu lloc del mapa d’Europa, o que pensaven que Holanda estava al peu de la bota d’Itàlia. Jo no els ho vaig retreure però vaig imaginar quants d’aquests que tan cridaven em podrien situar l’Estat de Tennessee, o el d’Idaho, o el de Nebraska al mapa dels Estats Units. I com que jo tampoc no ho podria fer em vaig proposar tapar aquest sot del meu cervell.
Primer em vaig imprimir un mapa dels Estats Units i durant un estiu me’l vaig estar llegint i imaginant. Després vaig veure que l’esforç havia de ser més lúdic i amb el programa Excel em vaig construir un joc de preguntes i respostes que m’obligava o situar el nom de l’Estat al damunt d’un mapa que jo mateix havia dibuixat a l’ordenador.
M’hi vaig passar molt temps fent fórmules perquè de manera aleatòria em preguntés el nom d’algun Estat i em gratifiqués amb una resposta satisfactòria si l’havia situat correctament. També havia de saber les seves capitals i també em responia amb alguna curiositat d’aquell país, com ara si hi havia el parc del Yosemite, o si la seva ciutat més important era Detroid, per exemple.
I quan ho vaig començar a tenir clar encara ho vaig voler complicar més i, no fa gaire, n’he acabat un altre que m’obliga a contestar els Estats que envolten el que aleatòriament em surt a la pantalla. Us puc assegurar que m’hi he passat moltes hores treballant i solucionant problemes de formulació. I ara que ja el tinc acabat la feina és meva per aconseguir respostes complertes de l’estil de: Missouri? Arkansas, Oklahoma, Kansas, Nebraska, Iowa, Illinois, Kentucky i Tennesse. Ei, i quan em diu que ho he fet bé sento un plaer comparable a quan m’enfilo a dalt del Montpedrós amb la intenció de veure Mallorca i comprovo que aquell dia, per fi, he ensopegat amb una visibilitat immillorable.
De totes maneres, el dia que ho vaig explicar als meus amics, allà al bar envoltat pel cercle complert de savis de Grècia, veient la cara que posaven vaig comprendre que els acabava de mostrar, en sentit figurat, una nova fàbrica de fer Flopes.
Baixa’t el programa dels Estats Veïns
Aleix Font –19 d’octubre de 2018
